Foto Nov.2011
Lluís Olivé va néixer a Ferràn a l’any 1932 i quan va venir a Torredembarra va ser un dels principals impulsors de la fundació del Club d’escacs de Torredembarra. Durant molts anys va formar part de les primeres Juntes directives del nostre club. Jugador actiu federat fins fa poc, ara encara juga als escacs quasi cada dia, però només per passar l’estona.
- Qui et va ensenyar a jugar a escacs?
Me’n va ensenyar un mestre anomenat Anton quan jo tenia uns 12 anys d’edat i
anava a l’escola de Ferràn.
- Quan vas venir a viure a Torredembarra per motius de feina, com va ser el teu contacte amb els escacs de la Torre?
A la Torre hi havia molta afició a jugar als escacs. Al Cafè Recreo sempre hi havia algú fent una partideta. Recordo grans aficionats al joc dels escacs: l’Aliaga, el Torrebadell, l’Eugenio de Clarà, el Caro, el Solé, els germans Núñez, el Vila, entre d’altres que ara no em venen al cap. Es feien servir per a jugar, un o dos taulers d’escacs que encara quedaven de l’antiga “Peña Torre”.
- Com va anar la idea de fundar un club d’escacs a Torredembarra?
Veient l’afició que hi havia, el Soler i jo varem pensar en la conveniència de fundar un club. Després del gran èxit de participació en la simultània que varem organitzar amb Artur Pomar, la idea va tirar endavant. Varem comprar alguns jocs d’escacs més i començarem a engrescar a gent perquè s’unís a nosaltres.
- Quina ha estat la teva col·laboració amb el club?
He estat cofundador del club, he jugat als equips del club fins fa poc i he estat tresorer en diferents juntes durant molts d’anys.
- De què et sents particularment satisfet de entre les teves moltes aportacions al club?
Primer, d’haver estat un dels cofundadors del club. També que sempre hem tingut una economia sanejada, mentre vaig ser tresorer. Buscant sempre recursos ( buscant i fent socis, fent loteria, buscant subvencions i aportacions dels comerciants... i d’haver aconseguit que en un dels primers sopars de germanor que organitzava el club, assistissin uns 84 socis. També estic orgullós de les classes que vaig donar per fomentar les escacs entre la canalla, alguns són ara grans jugadors del nostre club.
- I com a jugador, quina fita destacaries?
A la temporada 1994-95, vaig ser campió de Catalunya de Primera categoria de veterans. Allí vaig ascendir a la categoria de Preferent.
- Com veus actualment el nivell dels escacs?
A un nivell molt alt. Actualment s’estudia molt i els ordinadors han fet que se’n sàpiga més. En la meva joventut, quasi ningú mirava llibres per estudiar alguna apertura, es progressava a base de fer moltes partides.
- Quins valors destacaries dels escacs?
És un joc molt maco i sorprenent: a vegades fas una jugada que et sembla la millor i després resulta que és la perdedora. Els escacs et distreuen molt, fins i tot, et fan oblidar problemes importants.
- Què els hi diries als pares perquè donin a conèixer el joc dels escacs als seus fill?
Que el joc dels escacs és un joc que instrueix molt. Que tindrà companys educats ja que les persones que hi juguen són persones centrades i que coneixerà molta gent ...
- I quin consell donaries als jugadors novells?
Què no els sàpiga greu perdre. S’ha de saber perdre i quan es perd, felicitar al contrincant. I que no es posin mai nerviosos durant la partida d’escacs.
Benvolgut Lluís, què per molts anys, segueixis sent un exemple per a tots els jugadors i jugadores d'escacs del nostre club!
G. Comes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada