La sortida que jo he batejat amb el nom de “Iuju!” i que jugo força en partides de 5 o menys minuts, no crec que existeixi en la literatura dels escacs, perquè he de dir que Fritz li dóna un desavantatge considerable (-2,33)en el moment del sacrifici a la jugada 3. Però és una obertura que té moltes coses positives:
1- Fa pensar molt als jugadors, fins i tot, en el moment que fas el sacrifici i això en partides ràpides, ja suposa un gran avantatge.
2- Si no es fan les jugades correctes el jugador contrari perd ràpidament la peça que guanyava.
3- Hi ha, com veurem, moltes "celades".
4- Acostumen a ser partides que si el negre no troba la resposta correcta es rendeix ben aviat
5- És molt divertida (al primer moviment s’ha de dir: “iuju!”) i et permet portar sempre la iniciativa al començament i, si el contrari no troba les correctes, pots continuar tenint-la per molta estona.
La “iuju!” comença així( les partides que reprodueixo són reals, jugades a "jaquemate"):
1- e4- e5
2- Ac4- Cf6
3- Comencen les sorpreses: Axf7+!? (aquí el jugador tot sorprès per l’entrega de l’alfil, comença a perdre temps i n’hi ha que pensen que és una trampa mortal i no mengen, la qual cosa encara els perjudica més)- Rxf7
4- d4- d6
5- Primera celada dxe5-dxe5
6- Si menja perd la dama. I encara que hi ha una jugada que pot compensar la pèrdua ( a veure si la trobeu) els contraris acostumen a abandonar.
En el següent cas, la jugada bona està en f4. El rival al veure que perdrà l’alfil perquè a la propera jugada si retrocedeix hi ha unes “ulleres” amb alfil i cavall i ,si no l'alfil no té cap lloc on anar i a més el seu rei està al mig, abandona
Si menja el peó amb el cavall, Dama d5, escac! i perd el cavall o bé l'alfil.
En aquesta partida que segueix, davant l’escac de la jugada 6: Df3+ i veient que no es pot tapar amb la dama i que no vol quedar al mig, el rei es refugia a Rf8: error fatal ja que amb Dxd5 ++ hi ha mat.
També hi ha mat, en la següent partida al voler refugiar-se el rei a Rg8
En la partida següent, al ser el rival un jugador amb força elo: 2047, al veure que perd el cavall i el seu rei queda al mig, abandona:
No es penseu, però, que sempre acaba aviat la partida, a vegades dura molt.
I no sempre es guanya. Les partides que he perdut amb aquesta obertura, que n’hi ha moltes, no us les comento.
No se’n vull dir més de celades ( n'hi ha un parell més) perquè si no, no me la deixareu jugar i no podré “xalar” una estona que d’això es tracta i, per suposat, no us faig saber quines són les jugades que deixen a la “iuju!” feta un desastre.
Salutacions
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada