diumenge, 10 de juliol del 2011

INTRODUCCIÓ A LA “PSICOLOGIA” DELS RITUALS I MANIES DELS JUGADORS D’ESCACS DE TORREDEMBARRA

En una anterior entrada d’aquest blog, explicava que un dels personatges de la novel•la "Tabla de Flandes" de Arturo Pérez –Reverte afirmava que tots els jugadors d’escacs tenien les seves manies i que era una manera de desfogar la tensió. Jo ja ho sabia això, de les manies dels jugadors d’escacs perquè al llarg dels molts anys que porto jugant, he observat fer diversos rituals als meus oponents que m’han cridat força l’atenció i jo mateix, en alguna ocasió he realitzat alguna acció que no venia a tomb per al desenvolupament de la partida, com posar bé els cavalls fent-los mirar cap endavant. Per cert, he vist canviar la posició dels cavalls de totes maneres, excepte de cul a les peces del contrari ( els dos mirant cap endavant, els dos mirant-se, un mirant cap a un costat i l’altre en sentit contrari, els dos mirant cap al mateix cantó- quasi sempre cap a l’esquerra, perquè, segons em va explicar un, és amb la posició que surten als problemes d’escacs dels diaris i així se’n poden recordar d’alguna posició ja estudiada).
Per altra banda, suposo que els jugadors tinguin manies o segueixen algun ritual deu passar en tots els esports que requereixen una gran dosi de tensió i concentració.
És per tot plegat, que he volgut aprofundir una mica més en aquests temes de les manies i he preguntat a alguns jugadors del nostre club sobre les seves. I vet aquí, algunes de les meves conclusions provisionals:

1) La immensa majoria dels jugadors consultats (sis de set) tenen manies i/o segueixen algun tipus de ritual quan han de jugar una partida d’escacs.

2) No hi ha jugadors amb una sola mania, n’acostumen a tenir més d’una.

3) Les manies es poden aplicar en diferents moments, normalment:
• abans de la partida
• durant la partida
No se’n constata cap després de finalitzar la partida.

4) Quan les manies recauen sobre un objecte, aquest potser:
a) Un objecte que es necessita per a la partida ( p.ex. el bolígraf per anotar).
b) Un objecte del material del joc (per exemple les peces).
c) Un objecte extern al material utilitzat per jugar ( p.ex. xandall).

5) La peça que suporta més manies , de forma aclaparadora, és el cavall.


Aquí en teniu un petit tast de l’estudi. Que consti que les manies que a continuació citaré són les que m’han comentat els enquestats i per tant són reals i, per això, prefereixo no posar cap nom, encara que a ells no els importa que ho faci públic.

Manies del jugador A

1) “Durant la partida la meva mania principal és aixecar-me després de cada jugada quan estem en la fase inicial.

2) Si estic davant una partida important, com per exemple, de les del per equips em poso sempre música dels “Dire Straits” abans de jugar.

3) M'agrada escriure abans les jugades a la planella abans de realitzar-les i no suporto aquells jugadors que ho fan tapant-se i després posant el bolígraf estratègicament damunt la jugada sobre la planella.

4) Intento no molestar al contrincant en res, no beure, no menjar, i concentrar-me en fer bones jugades, sense posar-lo nerviós.

5) No faig cap anotació respecte al temps o al control de les jugades.

6) Intento portar sempre el mateix bolígraf durant el torneig.

7) No m'agrada parlar molt abans de les partides, sobre tot amb el contrincant. Per això només m’assec a la cadira quan comença la partida, no abans.”


Jugador B

1) “M'agrada escoltar musica rock forta per poder anar a l'atac sempre i no fer taules.

2) M’agrada fumar a la desena jugada per pensar una mica l’estratègia a seguir”.



Jugador C:

1. “Anar a jugar amb el mateix xandall sempre, que ha de tenir el mateix boli dins la butxaca dreta. Curiositat: a l'open de Vilafranca, l’únic dia que no vaig anar a jugar amb el xandall vaig fer la pitjor partida i vaig perdre (per un despistament innecessari) amb un jugador, teòricament inferior.

2. El dia anterior no em miro res relacionat amb el joc.

3. Quan anoto la partida tinc un protocol que he de seguir des d'abans de començar.

4. Ha ser possible, no miro mai l'ELO del contrari fins el moment de la partida.”

Jugador D

1- “Jugar sempre amb el mateix bolígraf

2- Jugar mateixos calçotets

3- Tocar totes les peces abans de començar la partida.”

Jugador E

1- “ Repetir amb el boli que he guanyat,

2- Aixecar-me molt,

3- Tenir algun caramel o xiclet a la boca quan hi ha complicacions de temps... més o menys això”

Jugador F

1-“Col•locar bé cadascuna de les peces

2-Posar el cavall de l’esquerra mirant cap aquest costat i l’altre al costat oposat per saber durant la partida de quin cavall es tracta

3-Jugar amb una polsera ( durant un temps: fins que vaig patir una forta derrota.”

Jugador G

1-“Estar, quan tinc blanques, un o dos minuts mirant el tauler i el contrincant , sense fer cap jugada i després iniciar el joc.

2-Posar cavalls i boca de l’alfil cap endavant

3-Posar el rei de forma que es vegi la creueta plana

4-Aixecar-me a la 10 jugada”.

Què us sembla? Quina trobeu més estrafolària?. Déu n’hi do, oi pel poc nombre de la mostra? I és que els jugadors d’escacs tots estem tocats una mica del bolet. Bé, uns més que uns altres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada