Sempre se’m feia difícil fer comprendre a alguns companys i companyes que no saben jugar als escacs, el fet que, quan he estat ficat en alguna tasca professional que m’ha exigit un considerable esforç mental i de concentració, quan jugo algunes partides d’escacs no augmenta la meva fatiga, sinó que contràriament, hi trobo un descans i una relaxació total. És més, vaig a jugar al club per tal de espargir-me. El gran escriptor Stefan Zweig en la novel•la que us vaig recomanar fa un cert temps: “Novel•la d’escacs” , m’ha ajudat a aconseguir-ho perquè ho explica de manera mestrívola en boca d’un dels personatges del llibre:(…) estava ocupat, però no em cansava, ja que els escacs posseeixen la meravellosa qualitat de no fatigar el cervell. Com que tota l’energia del pensament es concentra en un camp estrictament delimitat, ni la més feixuga activitat mental arriba a cansar-lo, al contrari, fa que la seva vivesa i la seva concentració siguin més grans. També és molt convincent aquest escrit anònim: “Els escacs guareixen la ment malalta i l’exerciten en salut. Són el descans per l’intel•lecte sobrecarregat i el relax per al cos fatigat.”
Encara que no tan àrdua com la qüestió anterior, també m’ha estat sempre complicat poder transmetre el perquè ens agrada tant els escacs als que ja el dominem una mica. I que per als jugadors estar davant d’un tauler sense moure’s durant quatre o cinc hores, el que pot durar una partida, no ens gens pesat i tediós, ans el contrari: que se’n passa el temps volant. I explicar-los que tant és així, que molts jugadors, entre els quals em trobo jo, sempre van apurats de temps i hem perdut i perdrem moltes partides per no disposar de prou temps! Tampoc se gaire com convèncer i invitar a la gent que només sap moure les fitxes i que troba les partides d’escacs avorrides, a que n’aprenguin més per poder gaudir extraordinàriament d’aquest joc. Jo encara que no arribo a l’extrem de compadir, estic d’acord amb el que diu el gran escriptor Tolstoi: “Compadeixo al que no coneix els escacs. Porten alegria a l’aprenent; al veterà el porten al màxim plaer.”
Stefan Zweig, en la mateixa novel•la abans esmentada, també l’encerta a l’explicar com un jugador d’escacs pot gaudir d’aquest noble joc, fins i tot, amb el sol fet de reconstruint partides de Grans Mestres : “Vaig aprendre a copsar-ne les finors, les astúcies i subtileses de la defensa i de l’atac; vaig anar destriant-hi les tècniques, l’anticipació, la combinació, la resposta... Aviat vaig saber reconèixer el toc personal de cada un dels grans mestres en la manera com duien el joc amb tanta seguretat com es pot identificar un poeta només amb llegir tres o quatre dels seus versos. Allò que havia començat com un simple passatemps es convertí en plaer, i les figures dels grans estrategs dels escacs, Allekhin, Lasker, Bogollubov, Tartakover, foren acceptades com a amables hostes de la meva soledat”.
En fi, és una llàstima que els que no sigueu socis del Club d’Escacs Torredembarra no us ho féssiu i vingueu a gaudir jugant alguna partida al nostre club. Nosaltres, els socis, si que ho farem això de gaudir, mentre us esperem.
Salutacions cordials!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada