En el meu anterior comentari sobre literatura i escacs, defensava la tesi de que les novel•les que tracten sobre els escacs les poden llegir tot tipus de lectors i gaudir molt amb la seva lectura si el tema és molt interessant i està molt ben escrita. Però degut a que els autors d’aquests tipus de novel•les acostumen a conèixer i crec que estimar el joc dels escacs, fan una sèrie d’observacions sobre la psicologia dels jugadors d’escacs i la filosofia d’aquest joc i ,fins i tot, es serveixen de vocabulari específic d’escacs, que quant més es coneix i s’estima aquest noble joc, el plaer de la lectura del llibre és més intens i profund.
Si això pot passava en el anterior llibre que recomanava ( Novel•la d’escacs) succeeix encara molt més amb el següent llibre que ara presentaré i que també vull recomenar: La Tabla de Flandes de Arturo Pérez –Reverte publicat l’any 1990.
El resum de la trama del llibre el podeu llegir seguidament, extret del que presenta l’editorial: “A finales del siglo XV un viejo maestro flamenco introduce en uno de sus cuadros, en forma de partida de ajedrez, la clave de un secreto que pudo cambiar la historia de Europa. Cinco siglos después, una joven restauradora de arte, un anticuario homosexual y un excéntrico jugador de ajedrez unen sus fuerzas para tratar de resolver el enigma. La investigación les conducirá a través de una apasionante pesquisa en la que los movimientos del juego irán abriendo las puertas de un misterio que acabará por envolver a todos sus protagonistas.
La tabla de Flandes es un apasionante juego de trampas e inversiones -pintura, música, literatura, historia, lógica matemática- que Arturo Pérez-Reverte encaja con diabólica destreza”.És un llibre amb una bona trama i molt entretingut.
Per justificar el que deia al començament, transcriuré alguns paràgrafs de la novel•la. En un moment donat, s’expliquen manies que tenien alguns jugadors d’escacs famosos que els bons afeccionats coneixen per haver reproduït alguna partida seva i que molts comprenen perfectament que tinguessin aquestes manies perquè possiblement ells també en tenen alguna: “Además del estilo de juego, cada uno tenía manías propias, rasgos que lo diferencian de los demás: Steinitz solía tararear a Warner mientras jugaba; Morphy nunca miraba a su oponente hasta el momento decisivo… Otros dicen algo en latín, o en jerga inventada… Es una manera de desahogar tensión, de quedar-se a la expectativa. Puede ocurrir antes o después de mover una pieza. A casi todos les pasa”.(…) “A la hora de analizar un estilo o un jugador, cualquier dato vale. Petrosian, por ejemplo: era muy defensivo, con gran sentido del peligro; se pasaba el tiempo preparando defensas frente a posibles ataques, incluso antes de que éstos se le ocurriesen a sus adversarios…” (…) “En otros casos, el juego refleja egoísmo, agresividad, megalomanía… Consideren si no, el caso de Steinitz: con sesenta años, aseguraba estar en comunicación directa con Dios, y que podía ganarle una partida dando ventaja de un peón y las blancas…” Conèixer aquestes anècdotes de Grans Mestres dels escacs és força celebrat pels lectors aficionats als escacs.
Per altra banda, l’autor va descrivint la posició de la partida amb alguna reproducció del tauler i les fitxes per desxifrar l’enigma: “… Observen- Múñoz indicó la cartulina-. Tb3?...Pd7-d5+. Ese Tb3 significa que las blancas mueven la torre que está en B5 y la llevan a B3.(…)”. Anotacions que a un jugador d’escacs li són fàcilment comprensible i no li destorben per a res el fil argumental, ans el contrari el fan més entenedor. En fi, ja veieu com en resulta de beneficiós saber jugar als escacs!
FITXA DEL LLIBRE: Títol: “La tabla de Flandes”; Autor: Arturo Pérez- Reverte. Editorial Alfaguara. Nº de pàgines: 416. Preu aproximat: 19,55 euros. Al 2004, l’editorial Rosa dels Vents va publicar-la en català. Al 1994 la novel•la va ser portada al cinema.
Amics i amigues: bona lectura i bona partida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada