El Club Escacs Torredembarra va sumar el segon punt de la temporada a Vilanova de Bellpig (4,5-5,5) i se situa a la zona mitja de la Segona Divisió Catalana després de quatre jornades disputades. L’equip del Pla d’Urgell presentava un equip més foro que el conjunt torrenc en els primers taulers per inferior en els darrers. Tot estava molt obert. El matx va començar molt bé amb la victòria de Jordi Salvat, però les derrotes de Ferran Bechini i Emilio Caballero van situar per davant els vilanovencs. Josep Antoni Nieves va guanyar i va situar un empat que es va mantenir gairebé fins el final. Jaume Fitó va fer taules i Gabriel Comes va guanyar la seva partida. En el segon tauler, Nicolau Salom perdia i 3,5-3,5 augurava un final molt igualat. Albert Baeza en el tercer tauler i Xavier Galimany en el primer feien els dos taules. Amb l’empat a 4,5 tot quedava en mans de Sebastià Barberans en setè tauler. La partida, amb qualitat de menys, no pintava bé pel Toreedembarra, però el temps també comptava i al jugador de Vilanova li va caure la bandera. El 4,5-5,5 reflectia la igualtat del matx i que la victoria s’havia pogut decantar per qualsevol dels dos equips.
Doncs, sí, s'ha patit força per guanyar ja que com diu el Jordi, ho hem aconseguit en l'última partida i amb una situació desfavorable per part del nostre jugador. Però aquesta vegada el temps ha jugat a favor nostre i al contrari li ha caigut la bandera. Victòria i circumstància que no demereix l'esforç realitzat per Barberans.
ResponEliminaAra bé, per ser sincers, hem de dir que no tot ha estat patir, també alguns hem gaudit del viatge, especialment, en la part gastronòmica que us volem recomanar. Resulta que al mateix poble, Vilanova de Bellpuig ( un poble que en l'aspecte paissatgístic no és gaire afortunat: de bell puig res de res ja que tot és pla) hi ha un bon restaurant que es menja molt bé i que si es passa per aquestes contrades justifica la seva visita ( a més podreu dir que baixeu d'Arbeca! ja que es troba en l'itinerari a seguir). Ens referim al Bar-Restaurant L'Estoneta,que des del 1989 regala als seus clients uns plats exquisits. Hem gaudit d'allò més amb els caragols a la llauna (renoi, quins caragols! En saben aquests de LLeida de fer-los!) i també amb els entrecots i la graellada de carn regats amb el vi de la comarca: Costers del Segre (el clos Abadia de Raimat està molt bé en relació preu-qualitat). Ep! pagant cadascú de nosaltres, que consti!
En fi, que serà que si es guanya els plats encara senten més bé?
Enhorabona a tots! A veure si resultarà que som els amos de segona!!
ResponEliminaQuina gran contracrònica del president. Corroboro que l'Estoneta va ser la segona gran satisfacció del dia, després de la gran victòria escaquística. El Bar-restaurant l'Estoneta va ser un gran descscobriment i la celebraió culinària va estar a l'alçada del triom. Molt recomanable.
ResponEliminaPer cert, gràcies als amics de Vilanova de Bellpuig podem il·lustrar la crònica amb una fotografia del matx.